Labels

dijous, 28 de setembre de 2017

Soller-Cartagena

Track de la ruta en SailgribWR
100€/dia a la marina de Soller és inviable. Una nova tramuntana està al caure. Hem de Fugir!!!!
El temps ens mostra una petita finestra que ens permetria arribar fins a Cartagena (240 milles. 1 milla=1.82km). Vent favorable si passem per darrera de Eivissa i Formentera. Molt just, però hi anem: baixada per la Serra de Tramuntana amb mar de fons de nord enorme i vent de cara. Horribles primeres 6 hores fins a la Illa dragonera.

 Després navegada collonuda a vela fins al cap de Palos, on tornem a trobar mar i vent de cara.Unes 6 hores més bastant agòniques i arribem....
Acabant d'amarrar davant el passeig.


Arribem a Cartagena al començar les festes de Romans i Cartaginesos. Està plè de gent disfressada de Romans i Cartaginesos (molt ben disfressats per cert). Es fan representacions a tots els racons dels esdeveniments que es van produïr fa 2500 anys aqui.


Pesavem que ens trobariem amb la nostra amiga i veïna de Badalona, però el dia que arriba a Cartagena es fa un "esguins" al tormell només de baixar del tren. 
El personal del "Real Club de Regatas Cartagena" és molt amable. El club té piscina, restaurant collonut i bé de preu. Una terrassa....totalment recomanable!
"Faves con almejas" mmmm


Revisem els pinyons de la roda que van fallar en la primera travessia i s'han tornat a afluixar. Mal llamp! Apart d'això les revisions i repostatges habituals entre travessies. El reflector de radar ha trencat una brida i cal pujar al pal.

Mentrestant disfrutem de les festes i lo bé que es menja aqui.
Esther i el Gerard (que es compra la seva primera navalla amb els seus diners i el nostre permis) agafen l'autobus i van al "polígono" a buscar cargols de recamvi: son del tipus "prisionero" en inox i punta cònica. No n'hi ha amb punta cònica, però els hi fem punta amb la "Dremel", una eina molt interessant per tenir a bord. Camviem els cargols i bé, ja veurem a la propera travessia...
Content amb la Super-navalla!



dimarts, 26 de setembre de 2017

Badalona-Gibraltar, però al final Soller.


Sortida el 5 de setembre, a mig matí. Els amics del port ens tiren les amarres. Sonen sirenes i clàxons dels barcos veïns. Emotiu.

Meteo perfecta per arribar directes a Gibraltar…




Un cop fora Albert Pi s’acosta amb la moto d’aigua a despedir-se!

A mitja tarda, Esther comença a mirar la roda i el pilot automàtic amb cara estranya. Poc després el pilot automàtic es para. Sorolls i cruixits . Joder!
Molt jijiji però el pilot automàtic no va, la roda va molt dura i fa sorolls de peces trencades.
Jo estic intentant treure el compàs per a verificar els pinyons de la roda. Pararem a Soller. 

Comprovo que els cables que giren el timó (guardins) hi són. Uff si. Pas següent és veure els pinyons que es troben al eix de la roda. Cal treure el compas per accedir-hi. Està enganxat amb silicona que tallo amb el ganivet del pa.

Efectivament. Falta un cargol. El pinyó s’ha mogut i al final s’ha bloquejat el motor del pilot. Ok. Pilotarem a mà. Pararem a Soller a resoldre-ho.
Es fa de dia. Mallorca a Babor. 

Fondegem davant el port a mitja tarda. Montem la “zodiac” per anar a terra. Estem cansats.

El motor foraborda revisat un mes abans no engega. Arribo a aquesta conclusió després de mitja hora intentant engegar-lo fins que m´he fet la llaga al dit índex (com cada any) que et fas si et passes mitja hora intentant engegar un motor d'aquests. Tot amanit amb queixes, crits i malediccions.
Em cabrejo i Esther em diu que l’arregli. Encara em cabrejo més i monto un show. Desmonto el carburador, netejo el xiclet, ho montem i...segueix sense funcionar. No baixem a terra. Sopem, partida de farkel i demà serà un altre dia.

Després de l'esmorzar banyet

Nit moguda per les ones. Canviem de fondeig. Més endins.
Ens visita el nostre amic Pete Lucas de Bonnie Lass Charter. Té els seus barcos fondejats al costat. Sugereix desmontar el motor i veure què. Desmuntem el motor del pilot i trobem  el problema...
Esther busca frenèticament els recamvis per internet després de buscar la referència de la peça. Fa anys que no es fabrica...però el troba!!😊
Pinyons destruïts del pilot automàtic...

 Al dia següent anem a Palma a buscar els recamvis a Enaval. Bons professionals. El temps empitxora. Montem el pilot i funciona! Decidim també reajustar els cables del timó (Guardins). Impossible.
Mal temps i mar de fons a Soller...
El barco es mou massa i diluvia. No es pot tocar, però inspeccionant el cable descobrim horroritzats que un d’ells està pelat i s’aguanta amb 2 fils!
Mentrestant el mirall de popa de la zodiac es mig desenganxa. Quin pati!
Guardí  a les últimes. Si peta  perdem el control del timó.

Decidim anar a port: hem demanat un pressupost per mail. Ens deia que 100€ per l'estada (2 dies). Un cop amarrats resulta que son 100€/dia, aigua i llum apart. Consum mínim 11€/dia per cada cosa. Bé doncs amarratge sense llum ni aigua. Dutxa en barracó sense aigua calenta, la wifi no va…però t'inviten a una copa a la seva simpàtica terrassa en el moll d'abric. Estem tan liats muntant i desmuntant que no tenim temps de disfrutar-la...

Truquem al Pete. Té un amic anglès Rigger (Els que treballen els cables dels velers) que treballa a Palma, el Allan, però viu a Soller.
Allan vé al vespre després de la feina amb un cable nou, un de recamvi i terminals, amb el Pete i un reporter/càmera anglès que està fent un reportatge sobre anglesos que viuen pel món (que sembla que sortirà a bastants països). Li deixem filmar. Alucina amb com ens ajudem entre navegants. Després marxa.
 Montem el cable i sopem unes pizzes amb Allan, el Pete i la seva familia (grans navegants i coneixedors de l’oceà Índic) Fantàstic!
El nou veler del Pete sortint de Soller.

Gràcies Soller!